És molt trist el fet d'escriure aquestes paraules,.. de fet, es quelcom que encara no em puc crec,...
El diumenge dia 26, quan jo encara estava a Holanda, vaig rebre la mala notícia: Juli Jiménez havia faltat,.. aquella nit, prèvia a agafar el vol cap a Londres, amb prou feines vaig poder dormir,...
Per als que no sapigueu qui era el Juli us diré que a part de ser el pare d'Arnau, el meu noviet de l'adolescència amb el que vaig compartir vora 3 anys, el Juli era una bellíssima persona i un excelent cuiner.
Amb el Juli vaig compartir molts dinars (després de l'institut i abans d'anar al conservatori), l'arròs al forn dels dijous, els viatges amb cotxe cap a la Vall de Gallinera per passar el cap de setmana amb ells, el viatge a Cantàbria i el País Basc quan jo tenia 16 anys, i moltes converses a la casa de la Xara, aquells cops que baixava de Barcelona i anava a visitar-los, a ell, la Carmela i l'Arnauet,.. els quals sempre em van obrir les portes de la seva llar i em van tractar com a una filla més,..
Sento molt aquesta pèrdua, i sento profundament no estar ahí al costat de l'Arnau i la Carme,.. En moments com aquest és una putada estar tan lluny,... Des d'aquí, voldria estar amb tots vosaltres els qui sentiu aquesta pèrdua i en especial, enviar una abraçada ben forta per a l'Arnau, al qual espere veure aviat.
No comments:
Post a Comment