Japan (part 6) - Kyoto, Osaka

Under construction,....

1st Bank Holiday of May

London 01-05-09
My former tutor came to London for holidays and I met him and his wife for a beer. We first went to some libraries where I bought a graphic novel, an adaptation of City of Glass from Paul Auster. And after, while having a beer we talked about the university in Japan, the Monbukagakusho scholarship and my present job.
After talking with him I am a bit confused about what to do with my future,.. The chat wasn't long enough,...Now it's time to think,...




Brighton 02-05-09
Yesterday I went to Brighton with Julia who is back from for the weekend. Now she is living in France.
Brighton is a city in the South of England. It is in the seaside and yesterday there was a festival starting and we found a lot of children wearing costumes and playing music in the street. We visited the seaside, ate ice-cream and bought some presents,...

London 03-05-09

Wedding of Vimal and Arti

Excursió als Docklands

London 25-04-09

Walking around the Docklands with some friends: Maria and Jan, a friend of Maria, Jose, Santiago and a friend of Jose. We saw the London marathon and we visited a church by,(.... don't remember), Robinhood Garden from the Smithson, Goldfinger's dwellings, and the container city once more. It was a lovely day!

Japan (part 5) Nara prefacture

Nara Prefacture 03-04-09
Al matí, després de desdejunar un magnífic pancake preparat pel Hiro, emprenguérem el camí cap a les muntanyes. El germà del Hiro i la seva esposa s'uniren a l'excursió, tot i que era divendres, cap dels tres treballava.
En principi voliem anar a Yoshino on hi ha un dels millors punts per a contemplar els cirerers florits en les muntanyes, però degut a que encara estava fent bastant de fred allò no fou possible, els cirerers de Yoshino encara no estaven florits,... així que Hiro va decidir portar-me a visitar el seu temple favorit, que em sebla que estava en un lloc anomenat Murousi Basho, la qual cosa no puc assegurar,... El fet és que aquest temple estava en les muntanyes, en un lloc bastant perdut i per arribar al darrer temple havies de pujar 200 metres d'escaletes forjades en la muntanya. De camí al temple compràrem uns pastissets típics japonesos, on la pasta està feta d'arròs(encara que eren de color verd) i el farciment de fesols, com els pastissets del Doraemon.


Hiro and the huge trees from Nara's mountains

La veritat és que l'ascens era increïble, arbres de més de 50 metres d'alt t'anaven acompanyant durant tot el recorregut. Estavem en plena natura,... en un d'aquells paratges on et sents del tot insignificant. I a dalt de tot, després de tota l'escalinata arribaves a un temple de fusta amb una mega estructura que el sostenia i l'anclava al cingle i alhora el feia flotar per sobre del arbres.
Des d'allí contemplàrem la vall, per sobre les copes dels arbres gegants,...
Després del descens, i de camí al cotxe, ens trobàrem amb una velleta ben curiosa. Ella no parava de cridar i no ens deixava avançar, i bé, resulta que ens volia vendre uns shiitake (uns xampinyons japonesos). Tant va insistir la senyora que li vàrem comprar una bossa de shiitakes acabadets de collir, el que no sabiem nosaltres és que la seva forta olor empudegaria el cotxe d'una manera tal que tot i haver-los tret, encara romandria l'olor durant uns quants dies,...



A continuació agafàrem el cotxe i ens dirigirem a Yamatokoriyama. Allí, per acompanyar l'aconteixement que suposava que els cirerers estiguéssin florits, hi havia una fira. La fira consistia en un seguit de paradetes amb menjar, joguets, tòmboles i jocs on pots guanyar Doraemons de pelutx,... no massa diferent a les nostres fires. Amb la diferència que totes les paradetes es situaven a sota dels cirerers florits els quals dotaven d'una bellesa especial el recorregut.
Fou en Yamatokoriyama on vàrem dinar. Ens asseguérem en unes taules de picnic en el parc, envoltats de cirerers florits i de gent fent hanami sota els cirerers florits i treguérem el pernil, el xoriç i el formatge que jo els havia portat, més un pà alemany que compràrem al matí, l'oli d'oliva i les tomàques i ens menjàrem un bon pà amb tomaca que fou l'enveja de tothom,.. :-)



With Hiro, his brother and his brother's wife having pà amb tomaca in Yamatokoriyama

A l'acabar de menjar i després de pegar una volteta a la fira agafàrem el cotxe en direcció a Osaka on ens esperàven per sopar en un restaurant boníssim anomenat Hotaru. El propietari i chef del restaurant era el professor del Hiro i també hi treballaven el seu fill, el qual també era cuiner i la seva esposa. L'ambient era molt familiar i el menjar exquisit, la veritat és que no tinc paraules per descriure'l... Menjàrem com a reis, i bevérem sake per acompanyar el sashimi,... tota una experiència per al paladar,...
I després d'aquesta experiència sublim, anàrem a acabar la nit al karaoke, i bé,.. era algo que volia provar,.. però la veritat, m'hauré d'entrenar per a la pròxima,.. hehehe
Vaig intentar cantar la cançó de Tonari no Totoro, la qual vam cantar a la classe de japonés, però no vaig ser capaç de llegir hiragana a aquella velocitat. I bé,.. després d'intentar cantar la cançó de l'Arare i la de Bola de Drag, vaig desistir,.. Sense cap mena de dubte els meus acompanyants anàven molt més ben preparats que jo i la veritat és que no ho féren gens malament!
El que em va sorprendre del karaoke és que cada grup de gent està en una habitació diferent i no veus l'altra gent. Llogues l'habitació per un determinat temps i tens les begudes gratuïtes mentre estàs allí,... És un lloc al que has d'anar quan vas una mica contentet,...deixem-ho així,...

Japan (part 3) - Hiroshima

Hiroshima 02-04-09
Al matí vaig agafar el vaixell que sortia de ben a prop de l'hostal on havia passat la nit i em vaig anar direcció a Miyajima. Miyajima és una petita illa sagrada que hi ha a prop de Hiroshima. Allí hi ha un temple (el Itsukushima Shinto Shrine) que està construït sobre la sorra de la mar i qual la marea puja, el temple i la porta de fusta de color vermell queden envoltats d'aigua.
En aquesta petita illa muntanyosa hi han també altres temples i una pagoda de 5 plantes molt bonica. Un dels temples que està situat en la muntanya té un jardí acompanyant l'ascensió el qual està ple de petits budes, centenars de budes en miniatura.



Tot just arribar a Miyajima vaig quedar sorpresa pel nombre de cèrvols que va passejant-se pels carrers del poblet. Cèrvols totalment domesticats que conviuen amb la gent del poble i deixen que els turistes els facin fotos.
Vaig anar passejant pel poblet visitant els diferents temples i gaudint de les vistes privilegiades que tens des de dins d'aquestos edificis sagrats.
A continuació vaig caminar pels carrerons sense cotxes del centre del poble on podies vaig trobar un gran nombre de botigues de souvenirs, la veritat és que no he vist enlloc unes botigues de souvenirs amb tantes cosetes boniques! dóna gust comprar souvenirs en Japó! I després de fer unes quantes petites compres vaig trobar unes paradetes al carrer que venien un menjar extrany, com una torrada arrebossada amb ou i amb una ostra a sobre. La questió és que vaig decidir provar-ho i no em va decepcionar.
Llavors ja era hora de tornar,... vaig agafar el vaixell de tornada, vaig passar a recollir la maleta i després de deixar-la en una taquilla de l'estació de Hiroshima me'n vaig anar a recòrrer la ciutat on fà 64 anys va estallar la primera bomba atòmica.
Allí vaig visitar la A-Bomb Dome, les ruïnes del que va ser el Industrial Promotion Hall i la qual queda com a record de la destrucció que va produïr la bomba atòmica. També vaig visitar el Peace Memorial Park en el qual hi ha un museu obra de l'arquitecte Kenzo Tange.



A continuació vaig voler visitar el Museu d'art contemporàni de Hirosima obra de l'arquitecte Kisho Kurokawa, i bé,..quan vaig arribar a la vora del parc on aquest és troba, em vaig adonar que no seria tan fàcil arribar-hi ja que aquell parc estava en una muntanya i el museu estava a dalt de tot, així que vaig haver de caminar una bona estona per carrerons amb una pendent considerable.
Un cop allí vaig visitar la col·lecció permanent en la qual em vaig trobar un collage d'una imatge de Londres en la que apareixia l'autobus 19 en direcció a Battersea (on vixc jo)
Un cop vaig sortir del museu em vaig dirigir a una biblioteca de còmics que hi havia molt a prop. Vaig entrar i vaig al·lucinar amb el nombre de còmics que allí hi havia, i amb el nombre i la varietat de gent que anava allí a llegir.
I bé, després de seure una estoneta a sota dels cirerers florits mirant com els nens jugàven a bèisbol vaig decidir anar tornant a l'estació per recollir la maleta i agafar el tren en direcció a Osaka. De camí a l'estació vaig decidir preguntar-li a un vellet on era l'estació: Sumimasen, Hiroshima no eki wa doko desu ka? a la qual cosa ell em contestà senyalant-me un dels dos carrers per on podia seguir el meu recorregut. Li vag fer cas i vaig continuar caminant,... Després de caminar uns 10 minuts més tenia la sensació de que aquella no era la direcció correcta i vaig tornar a preguntar, aquest cop a una dona més jove, i bé,.. resultà ser que el vellet m'havia enganyat,.. m'havia indicat la direcció oposada,.. així que per uns moments em vaig trobar mig perduda en Hiroshima i lluny de l'estació. Vaig intentar situar-me en el mapa, però no conseguia saber on estava i finalment vaig preguntar a un noi jove el qual em va saber dir exactament on em trobava i a partir d'ahí ja va ser bufar i fer ampolles. Vaig arribar a l'estació a temps i després de comprar-me uns palets de xocolate Toppo vaig pujar al tren que em portaria fins a Shinosaka.

Un cop vaig arribar a Shinosaka, el meu amic Hiro, un cuiner japonés que estudia català m'estava esperant. Era el primer cop que ens vèiem però ens vam reconèixer de seguida. El Hiro em portà a sa casa amb el cotxe i allí estava la seva mare esperant-nos amb un sopar espectacular. Havia preparat un sushi exquisit, tempura,... Així que vàrem sopar de meravella i després de conèixer al germà del Hiro i la seva esposa anàrem a dormir. El que no sabia jo es que els gats, que vivien dins de casa, em donarien algun que altre susto al llarg de la nit,...

Japan (part 2) - Yudanaka, Matsumoto

In the train from Yudanaka

Tokio-Yudanaka-Matsumoto 31-03-09
Al matí vaig anar a recollir la meva maleta que s'havia quedat a l'alberg en Asakusa i tot seguit vaig agafar el tren que em duria fins a Nagano des d'on agafaria un altre tren que em duria fins al petit poble de Yudanaka, una mica perdut en les muntanyes de la prefactura de Nagano.
El trenet que em va dur fins a Nagano era molt curiós ja que tant del davant com del darrere podies tenir una vista panoràmica del paisatge. El que vol dir que el conductor estava al mig!!!
En Yudanaka se suposava que visitaria un onsen (banys termals japonesos) i que després aniria a visitar unes termes naturals en un parc natural on es banyen els monos salvatges, la qual cosa no va poder ser al final degut a que l'autobús que m'havia d'apropar al parc no arribava mai,...
Vaig visitar el poblet, i en busca d'un onsen públic vaig posar en pràctica el meu japonés amb una senyora gran. D'aquella conversa va resultar una entrada gratuïta en un onsen públic que vaig tenir per a mi soleta!!! sisisi, era petitet, però no hi havia ningú més. I bé,.. jo no tenia tovallola, i qual li vaig dir a la senyora, ella de seguida em va oferir la seva, al·lucinant! I abans de marxar em deia mizu wa atsui desu, totemo atsui,.. i si,... l'aigua estava molt però que molt calenta!!!
Després de relaxar-me en el onsen vaig intentar agafar l'autobús per anar a visitar els monos, però com que no venia i el parc tancava d'hora, vaig decidir visitar el poblet amb més profunditat i anar caminant fins a l'estació que quedava una mica apartada del poble. Vaig visitar uns quants temples, em vaig deleitar amb l'arquitectura tradicional de la zona i vaig intentar trobar un restaurant on dinar, la qual cosa resultà impossible i vaig acabar deixant 50 yens en un cistellet al costat d'uns ous que es bullien al vapor de les aigües termals i menjant-me l'ou tal qual,... Després vaig preguntar a un vellet com arribar fins a l'estació i em vaig pegar un bon passeig fins arribar-hi. Vaig agafar el tren i de volta a Nagano on vaig agafar un altre tren que em dugué fins a Matsumoto.


eggs boiled with termal water in the streets of Yudanaka

Quan vaig arribar a Matsumoto ja era de nit i no sabia massa bé com arribar fins al ryokan (hotel d'estil japonés), estava cansada i anava carregada així que vaig decidir agafar un taxi, el qual em va costar una fortuna!
A l'arribar hi havia un cartell que deia: Welcome Laia Mulet. Vaig entrat, vaig deixar les sabates a l'entrada i les vaig intercanviar per les espardenyes d'anar per dins de casa. Seguidament l'ama del ryokan em va rebre i m'ensenyà l'habitació on dormiria aquella nit. Després em donà un Mapeta turístic de Matsumoto i m'explicà tots els llocs que mereixia la pena visitar. També em digué que em podien deixar una bicicleta (servei gratuït) i que em podien portar fins a l'estació a l'endemà per agafar el tren (també sense pagar rés extra!)
Quan vaig veure la meva habitació, que seria per a mi només, amb el tatami, la tauleta baixeta amb el té verd, el televisor, la llum regulable, l'armari,...i el meu kimono, no m'ho podia creure! per fi podria descansar com toca!!!
Aquella nit vaig anar en busca d'un restaurant on sopar, però encara que només eren les 7, els restaurants ja havien tancat, així que vaig anar al supermercat i em vaig comprar sushi i uns palillos i m'ho vaig menjar en la petita tauleta de la meva habitació.
Aquella nit vaig descansar mooolt bé,... quin relax, quina comoditat,...



Matsumoto 01-04-09
Pel matí em vaig pegar un bany a l'onsen del ryokan, sisisisi,... el ryokan tenia bany termal! :-)I després l'amo del ryokan que s'havia jubilat el dia abans (treballava a l'ajuntament de Matsumoto) em va portar a mi i a una parella d'Holandesos fins l'estació, on ens va fer una foto abans de marxar. Els holandesos tenien un fill que vivia al Japó i el Japonés tenia una filla que vivia a Irlanda, ja veus,...
I bé,... vaig deixar la maleta a la taquilla i me'n vaig anar a descobrir Matsumoto. En primer lloc vaig caminar pels carrerons que m'havia recomanat la dona del ryokan, i vaig veure com l'aigua m'acompanyava en molts moments, hi havia séquies en els carrers,... i una font on tothom anava a recollir aigua. També vaig veure petits temples totalment integrats en el teixit de la ciutat. L'ambient dels carrers era molt local, carrers sense voreres amb cases d'una planta o dues, plantes al carrera i la gent caminant o en bicicleta,.. pocs cotxes i sense aparcament als carrers,...
Després vaig visitar el Performance Arts Center de Toyo Ito. L'edifici em semblà interessant, però el que més em va sorprendre fóu una estàtua de Pau Casals en la coberta ajardinada de l'edifici, increïble!!!
Després vaig visitar (per fora) el museu d'art contemporàni, el qual tenia un jardí de flors gegants a l'entrada que pareixien falles. I a continuació vaig anar a visitar el Castell de Matsumoto. Vaig voler entrar al Castell i vaig haver de desfer-me de les meves sabates, la qual cosa va ser una mica incòmoda, ja que amb els mitjons de calça feia molt fred!!! Tota l'estructura del Castell era de fusta i les escales eren increïblement inclinades, pitjors que les holandeses!!! La veritat és que el Castell era molt més bonic des de fora envoltat d'aigua i de cirerers florits,... Vaig seure una estoneta i vaig fer un dibuixet del Castell i a continuació,... camí de l'estació per agafar el tren cap a Hiroshima.
Camí de Hiroshima i un cop en Nagoya, on havia de fer trasbordament, vaig perdre la conexió amb el següent tren, ja que no sabia a quina plataforma havia d'anar i vaig arribar 30 segons tard, vaig veure com tancaven les portes i com marxava el tren.
Vaig haver d'esperar 1 hora més per agafar el següent que em portaria fins a Shinosaka, on faria un altre trasbordament fins a Hiroshima on agafaria un tren local fins a Miyajimaguchi.
En Nagoya vaig aprofitar per anar a pegar una volteta i vaig descobrir una torre bastant interessant.
I un cop arribada a Miyajimaguchi, plovent i en la obscuritat vaig trobar, finalment l'hostal Backpackers Miyajima, el qual en la foscor era una mica difícil de trobar,...
La veritat és que el personal de l'hostal era molt simpàtic i la gent molt respectuosa així que, després de menjar-me un Okonomiyaki de Hiroshima sense noodles vaig poder descansar com toca una nit més,...

Japan (part 1) - Tokyo

alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5326345259726402050" />
With Tomo in Nakamise-dori in Asakusa


Tokyo 29-03-09
Vaig arribar a Tokyo el dia 29 a les 10 del matí, i tenint en compte que havia sortit de Londres el dia 28 a les 11 i que només havia pogut dormir 2 hores en l'avió, doncs estava una mica feta pols,..

De camí a l'aeroport em vaig adonar que amb les presses m'havia oblidat el mòbil al damunt del llit! oh, no!!! ja havia contractat una targeta SIM per al meu telèfon, per tal de poder utilitzar-lo al Japó, i es suposava que l'havia de recollir a l'aeroport de Narita! que faria jo 17 dies sense telèfon??

L'avió feia escala a Helsinki i allí vam tenir que canviar d'avió el que suposà sortir de l'avió de British Airways, caminar una estoneta per sobre i per baix la neu, la qual cosa fou bastant divertida ja que hi havia algú que altre que anava amb sandalies,... i a continuació entrar a l'avió que ens duria directament a Tokyo. Allí fou on vaig intentar mirar la darrera pel·licula de Woody Allen: Vicky, Cristina, Barcelona. La qual, en minipantalla i amb el soroll que l'avió produïa fou difícil d'apreciar,...

Un cop a Tokyo vaig anar a recollir la targeta SIM de la que us he parlat i quan em demanaren per el telèfon i se'n adonaren que no el tenia perquè se'm havia obldat,.. doncs em deixaren cancel·lar en contracte,...
Un amic que compartí el taxi de camí a l'aeroport amb mi, em digué que un cop al Japó no tindría cap problema en comprar un telefon baratet, que no em preocupara,... Però això no fou així,... Ell ho havia pogut fer feia 10 anys quan ell visqué allí, però ara ja no era possible, així que em vaig passar 16 dies al Japó totalment incomunicada,...

Bé, al final vaig arribar a l'hostal, Asakusa Smile, i la veritat és que quan vaig veure l'habitació quasi em dóna algo! era tan petita que no podia ni obrir la meva maleta!!! tenia 2 lliteres, així que vaig haver de compartir l'habitació amb 3 persones més, una de les quals roncava terriblement, a una se li ocorregué començar a empaquetar caixes amb celofan a les 10 de la nit, quan jo intentava dormir, i 2 d'ells s'aixecaren, i per tant començaren a fer soroll, al voltant de les 5 del matí!!! Fou terrible!!!
Però bé, al que anàvem,.. En principi Tomo havia de vindre a recollir-me a l'hostal al voltant de les 2, i al final vingué sobre les 4:30, quan jo ja estava desesperada,.. Després d'haver estat més de 2 anys esperant tornar-lo a veure, aquelles 2 hores es féren interminables,... Després de que Tomo arribés, anàrem a visitar Sensi-ji, Asakusa-jinja i Nakamise-dori. I a continuació anàrem a Shibuya i al Yoyogui park on ens trobarem amb uns amics seus. Després d'això ens despedirem i ell se'n anà a la universitat a continuar treballant,...


Tokyo 30-03-09

At the fish market,...

Hem vaig aixecar ben aviat i me'n vaig anar cap a l'altre hostal (Anne Hosetl Asakusabashii)on es suposava que pasaria la segona nit. Aquell hostal pintava molt millor que el de la primera nit, i era allí on s'hospedava el meu amic Adrián de Santander amb dos amigues seves. Després de pegar unes quantes voltes per l'hostal i incordiar una mica al resepcionista, vaig poder trobar finalment al meu amic, ens férem un té i anàrem a visitar el Tsukiji Market (el mercat del peix)i encara que vàrem arribar una mica tard, encara puguérem disfrutar de l'atmòsfera que allí es respirava i deleitar-nos amb un sushi boníssim en un petit restaurant que hi havia al costat del mercat, i en front el qual hi havia formada una llarga cua de japonesos, esperant per a dinar. Allí fou on, per primer cop, vaig practicar el meu japonés! Hi havia 2 senyores molt simpàtiques assegudes al meu costat i vaig poder xarrar una mica amb elles! :-)

alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5326365254314265650" />
Adrian eating sushi: mmmmm...

Després passejarem per Hana-Rikyu Onshi-Teien, on puguérem fer una curteta migdiada i després continuarem la nostra ruta cap a Zojo-ji i Tokyo Tower.
A continuació anàrem a Ginza (barri comercial amb moltes botigues cares: De Beers, Chanel, Gucci, Dior,...) on vegérem uns quants edificis interessants. Però llavors es va fer hora de quedar amb Tomo. Havia de deixar una motxilla que no volia portar amb mi durant la resta del viatge a casa d'ell. La havia deixat en una taquilla a l'estació de Tsukiji, i vaig haver de tornar allí per recollir-la, lo qual fou una mica d'aventura, ja que vaig decidir anar caminant un tros, en comptés d'agafar el metro, i em vaig perdre una mica,.. Però bé, al final vaig arribar a Meguro, on vaig haver d'estar esperant una estona fins que Tomo arribà. I bé,.. anàrem al seu pis, que està al costat del riu vorejat per cirerers florits i lamparetes de paper, deixàrem la motxilla i anàrem a sopar a un restaurant on vaig provar el menjar típic d'Okinawa: algues que semblaven petits penjolls de raïm, orelles de porc,...
I deprés em vaig quedar a dormir a Meguro, en comptes de tornar a l'hostal, ja que s'havia fet tard i tenia necessitava parlar una mica més amb ell, abans d'emprendre el viatge cap a altres parts del Japó.


Capsule Tower, Kisho Kurokawa

The results from the Recession,...

As many of you might know,at the beggining of February, F+P had to made redundant many people, around 400. The company has closed the Berlin and the Istanbul office and got rid of so my friends of mine, what is very sad,...
Now most of them have left the country, some of them found a new job, and some of them are still looking for something else,..
I want to wish the best for all of them.
We miss you!!!

21.03.09 Almu's wedding

Almu & Antoni trying to find their present.

And, yeah,... this is my first friend getting married,.. what it means that from now on I will have many weddings.
Now that most of my friends have finished their studies, and after many years of relationship with their partners, seems that is time to commit,... The next will be Roser, who will get married on August,.. I wish all the best for them,..


Cristina, Vicky and me in the wedding.

13-15.03.09 in Lisbon

Relaxing weekend in Lisbon: great food, amazing weather and lovely company!
We met Diana in her beautiful flat where she was giving an erasmus party. We visited the neighbourhood around the castle which shows amazing views of the city. We walked around Chiado and we still had time to go to the beach in Costa da Caparica and eat a tasteful seafood rice!

A casa pel 50 aniversari de ma mare

The beautiful almond trees from my region


D'excursió a la muntanya amb Lluis i Josep


Les meves amigues i el carnestoltes


Ma mare, els seus 50 anys i els amics

snowing in London

Battersea Park under the snow...

Andres's Farewell

Friday was the last day of Andrés in the office,.. was something that we were not expecting so we all were quite sad about it,... He really did a great job on the project and I enjoyed a lot working with him!
I wish he will have a good time now coming back to the university!

We will all miss him a lot!!!

Yesterday I've finally met with Betty, it's umbelievable how difficult is to meet with people in London!!! We went together to visit an exhibition about Palladio in the Royal Academy of Arts, and after, dinner with 3 argentinians around Gloucester Road, such a nice risoto I ate!!! hehehe

Today is freezing!! it is snowing at the same time the Sun is shinning, so weird!!!
And in a few hours I'll go to see the Cirque du Soleil in the Royal Albert Hall! I'm sure it will be a nice experience,...


Here, almost all the people from my team who works in the London Office.

Graduate Show

Once a year the new graduates present their final project to Norman Foster and the Design board. It is prepared an exhibition and all the people from the office can see the work of the new graduates.

It is a very interesting experience because you can get to discover what the people from the other uneversities and countries does and see how different can be the approaches to architecture.

This year we did it in 2 days. 5 people from my team did it: the first day Richard and Go, and the second day, David, Huasop and I.