2009-05-04

2009-05-03

1st Bank Holiday of May

London 01-05-09
My former tutor came to London for holidays and I met him and his wife for a beer. We first went to some libraries where I bought a graphic novel, an adaptation of City of Glass from Paul Auster. And after, while having a beer we talked about the university in Japan, the Monbukagakusho scholarship and my present job.
After talking with him I am a bit confused about what to do with my future,.. The chat wasn't long enough,...Now it's time to think,...




Brighton 02-05-09
Yesterday I went to Brighton with Julia who is back from for the weekend. Now she is living in France.
Brighton is a city in the South of England. It is in the seaside and yesterday there was a festival starting and we found a lot of children wearing costumes and playing music in the street. We visited the seaside, ate ice-cream and bought some presents,...

London 03-05-09

Wedding of Vimal and Arti

Excursió als Docklands




London 25-04-09

Walking around the Docklands with some friends: Maria and Jan, a friend of Maria, Jose, Santiago and a friend of Jose. We saw the London marathon and we visited a church by,(.... don't remember), Robinhood Garden from the Smithson, Goldfinger's dwellings, and the container city once more. It was a lovely day!

Japan (part 5) Nara prefacture



Nara Prefacture 03-04-09
Al matí, després de desdejunar un magnífic pancake preparat pel Hiro, emprenguérem el camí cap a les muntanyes. El germà del Hiro i la seva esposa s'uniren a l'excursió, tot i que era divendres, cap dels tres treballava.
En principi voliem anar a Yoshino on hi ha un dels millors punts per a contemplar els cirerers florits en les muntanyes, però degut a que encara estava fent bastant de fred allò no fou possible, els cirerers de Yoshino encara no estaven florits,... així que Hiro va decidir portar-me a visitar el seu temple favorit, que em sebla que estava en un lloc anomenat Murousi Basho, la qual cosa no puc assegurar,... El fet és que aquest temple estava en les muntanyes, en un lloc bastant perdut i per arribar al darrer temple havies de pujar 200 metres d'escaletes forjades en la muntanya. De camí al temple compràrem uns pastissets típics japonesos, on la pasta està feta d'arròs(encara que eren de color verd) i el farciment de fesols, com els pastissets del Doraemon.


Hiro and the huge trees from Nara's mountains

La veritat és que l'ascens era increïble, arbres de més de 50 metres d'alt t'anaven acompanyant durant tot el recorregut. Estavem en plena natura,... en un d'aquells paratges on et sents del tot insignificant. I a dalt de tot, després de tota l'escalinata arribaves a un temple de fusta amb una mega estructura que el sostenia i l'anclava al cingle i alhora el feia flotar per sobre del arbres.
Des d'allí contemplàrem la vall, per sobre les copes dels arbres gegants,...
Després del descens, i de camí al cotxe, ens trobàrem amb una velleta ben curiosa. Ella no parava de cridar i no ens deixava avançar, i bé, resulta que ens volia vendre uns shiitake (uns xampinyons japonesos). Tant va insistir la senyora que li vàrem comprar una bossa de shiitakes acabadets de collir, el que no sabiem nosaltres és que la seva forta olor empudegaria el cotxe d'una manera tal que tot i haver-los tret, encara romandria l'olor durant uns quants dies,...



A continuació agafàrem el cotxe i ens dirigirem a Yamatokoriyama. Allí, per acompanyar l'aconteixement que suposava que els cirerers estiguéssin florits, hi havia una fira. La fira consistia en un seguit de paradetes amb menjar, joguets, tòmboles i jocs on pots guanyar Doraemons de pelutx,... no massa diferent a les nostres fires. Amb la diferència que totes les paradetes es situaven a sota dels cirerers florits els quals dotaven d'una bellesa especial el recorregut.
Fou en Yamatokoriyama on vàrem dinar. Ens asseguérem en unes taules de picnic en el parc, envoltats de cirerers florits i de gent fent hanami sota els cirerers florits i treguérem el pernil, el xoriç i el formatge que jo els havia portat, més un pà alemany que compràrem al matí, l'oli d'oliva i les tomàques i ens menjàrem un bon pà amb tomaca que fou l'enveja de tothom,.. :-)



With Hiro, his brother and his brother's wife having pà amb tomaca in Yamatokoriyama

A l'acabar de menjar i després de pegar una volteta a la fira agafàrem el cotxe en direcció a Osaka on ens esperàven per sopar en un restaurant boníssim anomenat Hotaru. El propietari i chef del restaurant era el professor del Hiro i també hi treballaven el seu fill, el qual també era cuiner i la seva esposa. L'ambient era molt familiar i el menjar exquisit, la veritat és que no tinc paraules per descriure'l... Menjàrem com a reis, i bevérem sake per acompanyar el sashimi,... tota una experiència per al paladar,...
I després d'aquesta experiència sublim, anàrem a acabar la nit al karaoke, i bé,.. era algo que volia provar,.. però la veritat, m'hauré d'entrenar per a la pròxima,.. hehehe
Vaig intentar cantar la cançó de Tonari no Totoro, la qual vam cantar a la classe de japonés, però no vaig ser capaç de llegir hiragana a aquella velocitat. I bé,.. després d'intentar cantar la cançó de l'Arare i la de Bola de Drag, vaig desistir,.. Sense cap mena de dubte els meus acompanyants anàven molt més ben preparats que jo i la veritat és que no ho féren gens malament!
El que em va sorprendre del karaoke és que cada grup de gent està en una habitació diferent i no veus l'altra gent. Llogues l'habitació per un determinat temps i tens les begudes gratuïtes mentre estàs allí,... És un lloc al que has d'anar quan vas una mica contentet,...deixem-ho així,...

Japan (part 3) - Hiroshima



Hiroshima 02-04-09
Al matí vaig agafar el vaixell que sortia de ben a prop de l'hostal on havia passat la nit i em vaig anar direcció a Miyajima. Miyajima és una petita illa sagrada que hi ha a prop de Hiroshima. Allí hi ha un temple (el Itsukushima Shinto Shrine) que està construït sobre la sorra de la mar i qual la marea puja, el temple i la porta de fusta de color vermell queden envoltats d'aigua.
En aquesta petita illa muntanyosa hi han també altres temples i una pagoda de 5 plantes molt bonica. Un dels temples que està situat en la muntanya té un jardí acompanyant l'ascensió el qual està ple de petits budes, centenars de budes en miniatura.



Tot just arribar a Miyajima vaig quedar sorpresa pel nombre de cèrvols que va passejant-se pels carrers del poblet. Cèrvols totalment domesticats que conviuen amb la gent del poble i deixen que els turistes els facin fotos.
Vaig anar passejant pel poblet visitant els diferents temples i gaudint de les vistes privilegiades que tens des de dins d'aquestos edificis sagrats.
A continuació vaig caminar pels carrerons sense cotxes del centre del poble on podies vaig trobar un gran nombre de botigues de souvenirs, la veritat és que no he vist enlloc unes botigues de souvenirs amb tantes cosetes boniques! dóna gust comprar souvenirs en Japó! I després de fer unes quantes petites compres vaig trobar unes paradetes al carrer que venien un menjar extrany, com una torrada arrebossada amb ou i amb una ostra a sobre. La questió és que vaig decidir provar-ho i no em va decepcionar.
Llavors ja era hora de tornar,... vaig agafar el vaixell de tornada, vaig passar a recollir la maleta i després de deixar-la en una taquilla de l'estació de Hiroshima me'n vaig anar a recòrrer la ciutat on fà 64 anys va estallar la primera bomba atòmica.
Allí vaig visitar la A-Bomb Dome, les ruïnes del que va ser el Industrial Promotion Hall i la qual queda com a record de la destrucció que va produïr la bomba atòmica. També vaig visitar el Peace Memorial Park en el qual hi ha un museu obra de l'arquitecte Kenzo Tange.



A continuació vaig voler visitar el Museu d'art contemporàni de Hirosima obra de l'arquitecte Kisho Kurokawa, i bé,..quan vaig arribar a la vora del parc on aquest és troba, em vaig adonar que no seria tan fàcil arribar-hi ja que aquell parc estava en una muntanya i el museu estava a dalt de tot, així que vaig haver de caminar una bona estona per carrerons amb una pendent considerable.
Un cop allí vaig visitar la col·lecció permanent en la qual em vaig trobar un collage d'una imatge de Londres en la que apareixia l'autobus 19 en direcció a Battersea (on vixc jo)
Un cop vaig sortir del museu em vaig dirigir a una biblioteca de còmics que hi havia molt a prop. Vaig entrar i vaig al·lucinar amb el nombre de còmics que allí hi havia, i amb el nombre i la varietat de gent que anava allí a llegir.
I bé, després de seure una estoneta a sota dels cirerers florits mirant com els nens jugàven a bèisbol vaig decidir anar tornant a l'estació per recollir la maleta i agafar el tren en direcció a Osaka. De camí a l'estació vaig decidir preguntar-li a un vellet on era l'estació: Sumimasen, Hiroshima no eki wa doko desu ka? a la qual cosa ell em contestà senyalant-me un dels dos carrers per on podia seguir el meu recorregut. Li vag fer cas i vaig continuar caminant,... Després de caminar uns 10 minuts més tenia la sensació de que aquella no era la direcció correcta i vaig tornar a preguntar, aquest cop a una dona més jove, i bé,.. resultà ser que el vellet m'havia enganyat,.. m'havia indicat la direcció oposada,.. així que per uns moments em vaig trobar mig perduda en Hiroshima i lluny de l'estació. Vaig intentar situar-me en el mapa, però no conseguia saber on estava i finalment vaig preguntar a un noi jove el qual em va saber dir exactament on em trobava i a partir d'ahí ja va ser bufar i fer ampolles. Vaig arribar a l'estació a temps i després de comprar-me uns palets de xocolate Toppo vaig pujar al tren que em portaria fins a Shinosaka.

Un cop vaig arribar a Shinosaka, el meu amic Hiro, un cuiner japonés que estudia català m'estava esperant. Era el primer cop que ens vèiem però ens vam reconèixer de seguida. El Hiro em portà a sa casa amb el cotxe i allí estava la seva mare esperant-nos amb un sopar espectacular. Havia preparat un sushi exquisit, tempura,... Així que vàrem sopar de meravella i després de conèixer al germà del Hiro i la seva esposa anàrem a dormir. El que no sabia jo es que els gats, que vivien dins de casa, em donarien algun que altre susto al llarg de la nit,...