Japan (part 3) - Hiroshima

Hiroshima 02-04-09
Al matí vaig agafar el vaixell que sortia de ben a prop de l'hostal on havia passat la nit i em vaig anar direcció a Miyajima. Miyajima és una petita illa sagrada que hi ha a prop de Hiroshima. Allí hi ha un temple (el Itsukushima Shinto Shrine) que està construït sobre la sorra de la mar i qual la marea puja, el temple i la porta de fusta de color vermell queden envoltats d'aigua.
En aquesta petita illa muntanyosa hi han també altres temples i una pagoda de 5 plantes molt bonica. Un dels temples que està situat en la muntanya té un jardí acompanyant l'ascensió el qual està ple de petits budes, centenars de budes en miniatura.



Tot just arribar a Miyajima vaig quedar sorpresa pel nombre de cèrvols que va passejant-se pels carrers del poblet. Cèrvols totalment domesticats que conviuen amb la gent del poble i deixen que els turistes els facin fotos.
Vaig anar passejant pel poblet visitant els diferents temples i gaudint de les vistes privilegiades que tens des de dins d'aquestos edificis sagrats.
A continuació vaig caminar pels carrerons sense cotxes del centre del poble on podies vaig trobar un gran nombre de botigues de souvenirs, la veritat és que no he vist enlloc unes botigues de souvenirs amb tantes cosetes boniques! dóna gust comprar souvenirs en Japó! I després de fer unes quantes petites compres vaig trobar unes paradetes al carrer que venien un menjar extrany, com una torrada arrebossada amb ou i amb una ostra a sobre. La questió és que vaig decidir provar-ho i no em va decepcionar.
Llavors ja era hora de tornar,... vaig agafar el vaixell de tornada, vaig passar a recollir la maleta i després de deixar-la en una taquilla de l'estació de Hiroshima me'n vaig anar a recòrrer la ciutat on fà 64 anys va estallar la primera bomba atòmica.
Allí vaig visitar la A-Bomb Dome, les ruïnes del que va ser el Industrial Promotion Hall i la qual queda com a record de la destrucció que va produïr la bomba atòmica. També vaig visitar el Peace Memorial Park en el qual hi ha un museu obra de l'arquitecte Kenzo Tange.



A continuació vaig voler visitar el Museu d'art contemporàni de Hirosima obra de l'arquitecte Kisho Kurokawa, i bé,..quan vaig arribar a la vora del parc on aquest és troba, em vaig adonar que no seria tan fàcil arribar-hi ja que aquell parc estava en una muntanya i el museu estava a dalt de tot, així que vaig haver de caminar una bona estona per carrerons amb una pendent considerable.
Un cop allí vaig visitar la col·lecció permanent en la qual em vaig trobar un collage d'una imatge de Londres en la que apareixia l'autobus 19 en direcció a Battersea (on vixc jo)
Un cop vaig sortir del museu em vaig dirigir a una biblioteca de còmics que hi havia molt a prop. Vaig entrar i vaig al·lucinar amb el nombre de còmics que allí hi havia, i amb el nombre i la varietat de gent que anava allí a llegir.
I bé, després de seure una estoneta a sota dels cirerers florits mirant com els nens jugàven a bèisbol vaig decidir anar tornant a l'estació per recollir la maleta i agafar el tren en direcció a Osaka. De camí a l'estació vaig decidir preguntar-li a un vellet on era l'estació: Sumimasen, Hiroshima no eki wa doko desu ka? a la qual cosa ell em contestà senyalant-me un dels dos carrers per on podia seguir el meu recorregut. Li vag fer cas i vaig continuar caminant,... Després de caminar uns 10 minuts més tenia la sensació de que aquella no era la direcció correcta i vaig tornar a preguntar, aquest cop a una dona més jove, i bé,.. resultà ser que el vellet m'havia enganyat,.. m'havia indicat la direcció oposada,.. així que per uns moments em vaig trobar mig perduda en Hiroshima i lluny de l'estació. Vaig intentar situar-me en el mapa, però no conseguia saber on estava i finalment vaig preguntar a un noi jove el qual em va saber dir exactament on em trobava i a partir d'ahí ja va ser bufar i fer ampolles. Vaig arribar a l'estació a temps i després de comprar-me uns palets de xocolate Toppo vaig pujar al tren que em portaria fins a Shinosaka.

Un cop vaig arribar a Shinosaka, el meu amic Hiro, un cuiner japonés que estudia català m'estava esperant. Era el primer cop que ens vèiem però ens vam reconèixer de seguida. El Hiro em portà a sa casa amb el cotxe i allí estava la seva mare esperant-nos amb un sopar espectacular. Havia preparat un sushi exquisit, tempura,... Així que vàrem sopar de meravella i després de conèixer al germà del Hiro i la seva esposa anàrem a dormir. El que no sabia jo es que els gats, que vivien dins de casa, em donarien algun que altre susto al llarg de la nit,...