Japan (part 2) - Yudanaka, Matsumoto

In the train from Yudanaka

Tokio-Yudanaka-Matsumoto 31-03-09
Al matí vaig anar a recollir la meva maleta que s'havia quedat a l'alberg en Asakusa i tot seguit vaig agafar el tren que em duria fins a Nagano des d'on agafaria un altre tren que em duria fins al petit poble de Yudanaka, una mica perdut en les muntanyes de la prefactura de Nagano.
El trenet que em va dur fins a Nagano era molt curiós ja que tant del davant com del darrere podies tenir una vista panoràmica del paisatge. El que vol dir que el conductor estava al mig!!!
En Yudanaka se suposava que visitaria un onsen (banys termals japonesos) i que després aniria a visitar unes termes naturals en un parc natural on es banyen els monos salvatges, la qual cosa no va poder ser al final degut a que l'autobús que m'havia d'apropar al parc no arribava mai,...
Vaig visitar el poblet, i en busca d'un onsen públic vaig posar en pràctica el meu japonés amb una senyora gran. D'aquella conversa va resultar una entrada gratuïta en un onsen públic que vaig tenir per a mi soleta!!! sisisi, era petitet, però no hi havia ningú més. I bé,.. jo no tenia tovallola, i qual li vaig dir a la senyora, ella de seguida em va oferir la seva, al·lucinant! I abans de marxar em deia mizu wa atsui desu, totemo atsui,.. i si,... l'aigua estava molt però que molt calenta!!!
Després de relaxar-me en el onsen vaig intentar agafar l'autobús per anar a visitar els monos, però com que no venia i el parc tancava d'hora, vaig decidir visitar el poblet amb més profunditat i anar caminant fins a l'estació que quedava una mica apartada del poble. Vaig visitar uns quants temples, em vaig deleitar amb l'arquitectura tradicional de la zona i vaig intentar trobar un restaurant on dinar, la qual cosa resultà impossible i vaig acabar deixant 50 yens en un cistellet al costat d'uns ous que es bullien al vapor de les aigües termals i menjant-me l'ou tal qual,... Després vaig preguntar a un vellet com arribar fins a l'estació i em vaig pegar un bon passeig fins arribar-hi. Vaig agafar el tren i de volta a Nagano on vaig agafar un altre tren que em dugué fins a Matsumoto.


eggs boiled with termal water in the streets of Yudanaka

Quan vaig arribar a Matsumoto ja era de nit i no sabia massa bé com arribar fins al ryokan (hotel d'estil japonés), estava cansada i anava carregada així que vaig decidir agafar un taxi, el qual em va costar una fortuna!
A l'arribar hi havia un cartell que deia: Welcome Laia Mulet. Vaig entrat, vaig deixar les sabates a l'entrada i les vaig intercanviar per les espardenyes d'anar per dins de casa. Seguidament l'ama del ryokan em va rebre i m'ensenyà l'habitació on dormiria aquella nit. Després em donà un Mapeta turístic de Matsumoto i m'explicà tots els llocs que mereixia la pena visitar. També em digué que em podien deixar una bicicleta (servei gratuït) i que em podien portar fins a l'estació a l'endemà per agafar el tren (també sense pagar rés extra!)
Quan vaig veure la meva habitació, que seria per a mi només, amb el tatami, la tauleta baixeta amb el té verd, el televisor, la llum regulable, l'armari,...i el meu kimono, no m'ho podia creure! per fi podria descansar com toca!!!
Aquella nit vaig anar en busca d'un restaurant on sopar, però encara que només eren les 7, els restaurants ja havien tancat, així que vaig anar al supermercat i em vaig comprar sushi i uns palillos i m'ho vaig menjar en la petita tauleta de la meva habitació.
Aquella nit vaig descansar mooolt bé,... quin relax, quina comoditat,...



Matsumoto 01-04-09
Pel matí em vaig pegar un bany a l'onsen del ryokan, sisisisi,... el ryokan tenia bany termal! :-)I després l'amo del ryokan que s'havia jubilat el dia abans (treballava a l'ajuntament de Matsumoto) em va portar a mi i a una parella d'Holandesos fins l'estació, on ens va fer una foto abans de marxar. Els holandesos tenien un fill que vivia al Japó i el Japonés tenia una filla que vivia a Irlanda, ja veus,...
I bé,... vaig deixar la maleta a la taquilla i me'n vaig anar a descobrir Matsumoto. En primer lloc vaig caminar pels carrerons que m'havia recomanat la dona del ryokan, i vaig veure com l'aigua m'acompanyava en molts moments, hi havia séquies en els carrers,... i una font on tothom anava a recollir aigua. També vaig veure petits temples totalment integrats en el teixit de la ciutat. L'ambient dels carrers era molt local, carrers sense voreres amb cases d'una planta o dues, plantes al carrera i la gent caminant o en bicicleta,.. pocs cotxes i sense aparcament als carrers,...
Després vaig visitar el Performance Arts Center de Toyo Ito. L'edifici em semblà interessant, però el que més em va sorprendre fóu una estàtua de Pau Casals en la coberta ajardinada de l'edifici, increïble!!!
Després vaig visitar (per fora) el museu d'art contemporàni, el qual tenia un jardí de flors gegants a l'entrada que pareixien falles. I a continuació vaig anar a visitar el Castell de Matsumoto. Vaig voler entrar al Castell i vaig haver de desfer-me de les meves sabates, la qual cosa va ser una mica incòmoda, ja que amb els mitjons de calça feia molt fred!!! Tota l'estructura del Castell era de fusta i les escales eren increïblement inclinades, pitjors que les holandeses!!! La veritat és que el Castell era molt més bonic des de fora envoltat d'aigua i de cirerers florits,... Vaig seure una estoneta i vaig fer un dibuixet del Castell i a continuació,... camí de l'estació per agafar el tren cap a Hiroshima.
Camí de Hiroshima i un cop en Nagoya, on havia de fer trasbordament, vaig perdre la conexió amb el següent tren, ja que no sabia a quina plataforma havia d'anar i vaig arribar 30 segons tard, vaig veure com tancaven les portes i com marxava el tren.
Vaig haver d'esperar 1 hora més per agafar el següent que em portaria fins a Shinosaka, on faria un altre trasbordament fins a Hiroshima on agafaria un tren local fins a Miyajimaguchi.
En Nagoya vaig aprofitar per anar a pegar una volteta i vaig descobrir una torre bastant interessant.
I un cop arribada a Miyajimaguchi, plovent i en la obscuritat vaig trobar, finalment l'hostal Backpackers Miyajima, el qual en la foscor era una mica difícil de trobar,...
La veritat és que el personal de l'hostal era molt simpàtic i la gent molt respectuosa així que, després de menjar-me un Okonomiyaki de Hiroshima sense noodles vaig poder descansar com toca una nit més,...