Japan (part 2) - Yudanaka, Matsumoto

In the train from Yudanaka

Tokio-Yudanaka-Matsumoto 31-03-09
Al matí vaig anar a recollir la meva maleta que s'havia quedat a l'alberg en Asakusa i tot seguit vaig agafar el tren que em duria fins a Nagano des d'on agafaria un altre tren que em duria fins al petit poble de Yudanaka, una mica perdut en les muntanyes de la prefactura de Nagano.
El trenet que em va dur fins a Nagano era molt curiós ja que tant del davant com del darrere podies tenir una vista panoràmica del paisatge. El que vol dir que el conductor estava al mig!!!
En Yudanaka se suposava que visitaria un onsen (banys termals japonesos) i que després aniria a visitar unes termes naturals en un parc natural on es banyen els monos salvatges, la qual cosa no va poder ser al final degut a que l'autobús que m'havia d'apropar al parc no arribava mai,...
Vaig visitar el poblet, i en busca d'un onsen públic vaig posar en pràctica el meu japonés amb una senyora gran. D'aquella conversa va resultar una entrada gratuïta en un onsen públic que vaig tenir per a mi soleta!!! sisisi, era petitet, però no hi havia ningú més. I bé,.. jo no tenia tovallola, i qual li vaig dir a la senyora, ella de seguida em va oferir la seva, al·lucinant! I abans de marxar em deia mizu wa atsui desu, totemo atsui,.. i si,... l'aigua estava molt però que molt calenta!!!
Després de relaxar-me en el onsen vaig intentar agafar l'autobús per anar a visitar els monos, però com que no venia i el parc tancava d'hora, vaig decidir visitar el poblet amb més profunditat i anar caminant fins a l'estació que quedava una mica apartada del poble. Vaig visitar uns quants temples, em vaig deleitar amb l'arquitectura tradicional de la zona i vaig intentar trobar un restaurant on dinar, la qual cosa resultà impossible i vaig acabar deixant 50 yens en un cistellet al costat d'uns ous que es bullien al vapor de les aigües termals i menjant-me l'ou tal qual,... Després vaig preguntar a un vellet com arribar fins a l'estació i em vaig pegar un bon passeig fins arribar-hi. Vaig agafar el tren i de volta a Nagano on vaig agafar un altre tren que em dugué fins a Matsumoto.


eggs boiled with termal water in the streets of Yudanaka

Quan vaig arribar a Matsumoto ja era de nit i no sabia massa bé com arribar fins al ryokan (hotel d'estil japonés), estava cansada i anava carregada així que vaig decidir agafar un taxi, el qual em va costar una fortuna!
A l'arribar hi havia un cartell que deia: Welcome Laia Mulet. Vaig entrat, vaig deixar les sabates a l'entrada i les vaig intercanviar per les espardenyes d'anar per dins de casa. Seguidament l'ama del ryokan em va rebre i m'ensenyà l'habitació on dormiria aquella nit. Després em donà un Mapeta turístic de Matsumoto i m'explicà tots els llocs que mereixia la pena visitar. També em digué que em podien deixar una bicicleta (servei gratuït) i que em podien portar fins a l'estació a l'endemà per agafar el tren (també sense pagar rés extra!)
Quan vaig veure la meva habitació, que seria per a mi només, amb el tatami, la tauleta baixeta amb el té verd, el televisor, la llum regulable, l'armari,...i el meu kimono, no m'ho podia creure! per fi podria descansar com toca!!!
Aquella nit vaig anar en busca d'un restaurant on sopar, però encara que només eren les 7, els restaurants ja havien tancat, així que vaig anar al supermercat i em vaig comprar sushi i uns palillos i m'ho vaig menjar en la petita tauleta de la meva habitació.
Aquella nit vaig descansar mooolt bé,... quin relax, quina comoditat,...



Matsumoto 01-04-09
Pel matí em vaig pegar un bany a l'onsen del ryokan, sisisisi,... el ryokan tenia bany termal! :-)I després l'amo del ryokan que s'havia jubilat el dia abans (treballava a l'ajuntament de Matsumoto) em va portar a mi i a una parella d'Holandesos fins l'estació, on ens va fer una foto abans de marxar. Els holandesos tenien un fill que vivia al Japó i el Japonés tenia una filla que vivia a Irlanda, ja veus,...
I bé,... vaig deixar la maleta a la taquilla i me'n vaig anar a descobrir Matsumoto. En primer lloc vaig caminar pels carrerons que m'havia recomanat la dona del ryokan, i vaig veure com l'aigua m'acompanyava en molts moments, hi havia séquies en els carrers,... i una font on tothom anava a recollir aigua. També vaig veure petits temples totalment integrats en el teixit de la ciutat. L'ambient dels carrers era molt local, carrers sense voreres amb cases d'una planta o dues, plantes al carrera i la gent caminant o en bicicleta,.. pocs cotxes i sense aparcament als carrers,...
Després vaig visitar el Performance Arts Center de Toyo Ito. L'edifici em semblà interessant, però el que més em va sorprendre fóu una estàtua de Pau Casals en la coberta ajardinada de l'edifici, increïble!!!
Després vaig visitar (per fora) el museu d'art contemporàni, el qual tenia un jardí de flors gegants a l'entrada que pareixien falles. I a continuació vaig anar a visitar el Castell de Matsumoto. Vaig voler entrar al Castell i vaig haver de desfer-me de les meves sabates, la qual cosa va ser una mica incòmoda, ja que amb els mitjons de calça feia molt fred!!! Tota l'estructura del Castell era de fusta i les escales eren increïblement inclinades, pitjors que les holandeses!!! La veritat és que el Castell era molt més bonic des de fora envoltat d'aigua i de cirerers florits,... Vaig seure una estoneta i vaig fer un dibuixet del Castell i a continuació,... camí de l'estació per agafar el tren cap a Hiroshima.
Camí de Hiroshima i un cop en Nagoya, on havia de fer trasbordament, vaig perdre la conexió amb el següent tren, ja que no sabia a quina plataforma havia d'anar i vaig arribar 30 segons tard, vaig veure com tancaven les portes i com marxava el tren.
Vaig haver d'esperar 1 hora més per agafar el següent que em portaria fins a Shinosaka, on faria un altre trasbordament fins a Hiroshima on agafaria un tren local fins a Miyajimaguchi.
En Nagoya vaig aprofitar per anar a pegar una volteta i vaig descobrir una torre bastant interessant.
I un cop arribada a Miyajimaguchi, plovent i en la obscuritat vaig trobar, finalment l'hostal Backpackers Miyajima, el qual en la foscor era una mica difícil de trobar,...
La veritat és que el personal de l'hostal era molt simpàtic i la gent molt respectuosa així que, després de menjar-me un Okonomiyaki de Hiroshima sense noodles vaig poder descansar com toca una nit més,...

Japan (part 1) - Tokyo

alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5326345259726402050" />
With Tomo in Nakamise-dori in Asakusa


Tokyo 29-03-09
Vaig arribar a Tokyo el dia 29 a les 10 del matí, i tenint en compte que havia sortit de Londres el dia 28 a les 11 i que només havia pogut dormir 2 hores en l'avió, doncs estava una mica feta pols,..

De camí a l'aeroport em vaig adonar que amb les presses m'havia oblidat el mòbil al damunt del llit! oh, no!!! ja havia contractat una targeta SIM per al meu telèfon, per tal de poder utilitzar-lo al Japó, i es suposava que l'havia de recollir a l'aeroport de Narita! que faria jo 17 dies sense telèfon??

L'avió feia escala a Helsinki i allí vam tenir que canviar d'avió el que suposà sortir de l'avió de British Airways, caminar una estoneta per sobre i per baix la neu, la qual cosa fou bastant divertida ja que hi havia algú que altre que anava amb sandalies,... i a continuació entrar a l'avió que ens duria directament a Tokyo. Allí fou on vaig intentar mirar la darrera pel·licula de Woody Allen: Vicky, Cristina, Barcelona. La qual, en minipantalla i amb el soroll que l'avió produïa fou difícil d'apreciar,...

Un cop a Tokyo vaig anar a recollir la targeta SIM de la que us he parlat i quan em demanaren per el telèfon i se'n adonaren que no el tenia perquè se'm havia obldat,.. doncs em deixaren cancel·lar en contracte,...
Un amic que compartí el taxi de camí a l'aeroport amb mi, em digué que un cop al Japó no tindría cap problema en comprar un telefon baratet, que no em preocupara,... Però això no fou així,... Ell ho havia pogut fer feia 10 anys quan ell visqué allí, però ara ja no era possible, així que em vaig passar 16 dies al Japó totalment incomunicada,...

Bé, al final vaig arribar a l'hostal, Asakusa Smile, i la veritat és que quan vaig veure l'habitació quasi em dóna algo! era tan petita que no podia ni obrir la meva maleta!!! tenia 2 lliteres, així que vaig haver de compartir l'habitació amb 3 persones més, una de les quals roncava terriblement, a una se li ocorregué començar a empaquetar caixes amb celofan a les 10 de la nit, quan jo intentava dormir, i 2 d'ells s'aixecaren, i per tant començaren a fer soroll, al voltant de les 5 del matí!!! Fou terrible!!!
Però bé, al que anàvem,.. En principi Tomo havia de vindre a recollir-me a l'hostal al voltant de les 2, i al final vingué sobre les 4:30, quan jo ja estava desesperada,.. Després d'haver estat més de 2 anys esperant tornar-lo a veure, aquelles 2 hores es féren interminables,... Després de que Tomo arribés, anàrem a visitar Sensi-ji, Asakusa-jinja i Nakamise-dori. I a continuació anàrem a Shibuya i al Yoyogui park on ens trobarem amb uns amics seus. Després d'això ens despedirem i ell se'n anà a la universitat a continuar treballant,...


Tokyo 30-03-09

At the fish market,...

Hem vaig aixecar ben aviat i me'n vaig anar cap a l'altre hostal (Anne Hosetl Asakusabashii)on es suposava que pasaria la segona nit. Aquell hostal pintava molt millor que el de la primera nit, i era allí on s'hospedava el meu amic Adrián de Santander amb dos amigues seves. Després de pegar unes quantes voltes per l'hostal i incordiar una mica al resepcionista, vaig poder trobar finalment al meu amic, ens férem un té i anàrem a visitar el Tsukiji Market (el mercat del peix)i encara que vàrem arribar una mica tard, encara puguérem disfrutar de l'atmòsfera que allí es respirava i deleitar-nos amb un sushi boníssim en un petit restaurant que hi havia al costat del mercat, i en front el qual hi havia formada una llarga cua de japonesos, esperant per a dinar. Allí fou on, per primer cop, vaig practicar el meu japonés! Hi havia 2 senyores molt simpàtiques assegudes al meu costat i vaig poder xarrar una mica amb elles! :-)

alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5326365254314265650" />
Adrian eating sushi: mmmmm...

Després passejarem per Hana-Rikyu Onshi-Teien, on puguérem fer una curteta migdiada i després continuarem la nostra ruta cap a Zojo-ji i Tokyo Tower.
A continuació anàrem a Ginza (barri comercial amb moltes botigues cares: De Beers, Chanel, Gucci, Dior,...) on vegérem uns quants edificis interessants. Però llavors es va fer hora de quedar amb Tomo. Havia de deixar una motxilla que no volia portar amb mi durant la resta del viatge a casa d'ell. La havia deixat en una taquilla a l'estació de Tsukiji, i vaig haver de tornar allí per recollir-la, lo qual fou una mica d'aventura, ja que vaig decidir anar caminant un tros, en comptés d'agafar el metro, i em vaig perdre una mica,.. Però bé, al final vaig arribar a Meguro, on vaig haver d'estar esperant una estona fins que Tomo arribà. I bé,.. anàrem al seu pis, que està al costat del riu vorejat per cirerers florits i lamparetes de paper, deixàrem la motxilla i anàrem a sopar a un restaurant on vaig provar el menjar típic d'Okinawa: algues que semblaven petits penjolls de raïm, orelles de porc,...
I deprés em vaig quedar a dormir a Meguro, en comptes de tornar a l'hostal, ja que s'havia fet tard i tenia necessitava parlar una mica més amb ell, abans d'emprendre el viatge cap a altres parts del Japó.


Capsule Tower, Kisho Kurokawa

The results from the Recession,...

As many of you might know,at the beggining of February, F+P had to made redundant many people, around 400. The company has closed the Berlin and the Istanbul office and got rid of so my friends of mine, what is very sad,...
Now most of them have left the country, some of them found a new job, and some of them are still looking for something else,..
I want to wish the best for all of them.
We miss you!!!