Japan (part 1) - Tokyo

alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5326345259726402050" />
With Tomo in Nakamise-dori in Asakusa


Tokyo 29-03-09
Vaig arribar a Tokyo el dia 29 a les 10 del matí, i tenint en compte que havia sortit de Londres el dia 28 a les 11 i que només havia pogut dormir 2 hores en l'avió, doncs estava una mica feta pols,..

De camí a l'aeroport em vaig adonar que amb les presses m'havia oblidat el mòbil al damunt del llit! oh, no!!! ja havia contractat una targeta SIM per al meu telèfon, per tal de poder utilitzar-lo al Japó, i es suposava que l'havia de recollir a l'aeroport de Narita! que faria jo 17 dies sense telèfon??

L'avió feia escala a Helsinki i allí vam tenir que canviar d'avió el que suposà sortir de l'avió de British Airways, caminar una estoneta per sobre i per baix la neu, la qual cosa fou bastant divertida ja que hi havia algú que altre que anava amb sandalies,... i a continuació entrar a l'avió que ens duria directament a Tokyo. Allí fou on vaig intentar mirar la darrera pel·licula de Woody Allen: Vicky, Cristina, Barcelona. La qual, en minipantalla i amb el soroll que l'avió produïa fou difícil d'apreciar,...

Un cop a Tokyo vaig anar a recollir la targeta SIM de la que us he parlat i quan em demanaren per el telèfon i se'n adonaren que no el tenia perquè se'm havia obldat,.. doncs em deixaren cancel·lar en contracte,...
Un amic que compartí el taxi de camí a l'aeroport amb mi, em digué que un cop al Japó no tindría cap problema en comprar un telefon baratet, que no em preocupara,... Però això no fou així,... Ell ho havia pogut fer feia 10 anys quan ell visqué allí, però ara ja no era possible, així que em vaig passar 16 dies al Japó totalment incomunicada,...

Bé, al final vaig arribar a l'hostal, Asakusa Smile, i la veritat és que quan vaig veure l'habitació quasi em dóna algo! era tan petita que no podia ni obrir la meva maleta!!! tenia 2 lliteres, així que vaig haver de compartir l'habitació amb 3 persones més, una de les quals roncava terriblement, a una se li ocorregué començar a empaquetar caixes amb celofan a les 10 de la nit, quan jo intentava dormir, i 2 d'ells s'aixecaren, i per tant començaren a fer soroll, al voltant de les 5 del matí!!! Fou terrible!!!
Però bé, al que anàvem,.. En principi Tomo havia de vindre a recollir-me a l'hostal al voltant de les 2, i al final vingué sobre les 4:30, quan jo ja estava desesperada,.. Després d'haver estat més de 2 anys esperant tornar-lo a veure, aquelles 2 hores es féren interminables,... Després de que Tomo arribés, anàrem a visitar Sensi-ji, Asakusa-jinja i Nakamise-dori. I a continuació anàrem a Shibuya i al Yoyogui park on ens trobarem amb uns amics seus. Després d'això ens despedirem i ell se'n anà a la universitat a continuar treballant,...


Tokyo 30-03-09

At the fish market,...

Hem vaig aixecar ben aviat i me'n vaig anar cap a l'altre hostal (Anne Hosetl Asakusabashii)on es suposava que pasaria la segona nit. Aquell hostal pintava molt millor que el de la primera nit, i era allí on s'hospedava el meu amic Adrián de Santander amb dos amigues seves. Després de pegar unes quantes voltes per l'hostal i incordiar una mica al resepcionista, vaig poder trobar finalment al meu amic, ens férem un té i anàrem a visitar el Tsukiji Market (el mercat del peix)i encara que vàrem arribar una mica tard, encara puguérem disfrutar de l'atmòsfera que allí es respirava i deleitar-nos amb un sushi boníssim en un petit restaurant que hi havia al costat del mercat, i en front el qual hi havia formada una llarga cua de japonesos, esperant per a dinar. Allí fou on, per primer cop, vaig practicar el meu japonés! Hi havia 2 senyores molt simpàtiques assegudes al meu costat i vaig poder xarrar una mica amb elles! :-)

alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5326365254314265650" />
Adrian eating sushi: mmmmm...

Després passejarem per Hana-Rikyu Onshi-Teien, on puguérem fer una curteta migdiada i després continuarem la nostra ruta cap a Zojo-ji i Tokyo Tower.
A continuació anàrem a Ginza (barri comercial amb moltes botigues cares: De Beers, Chanel, Gucci, Dior,...) on vegérem uns quants edificis interessants. Però llavors es va fer hora de quedar amb Tomo. Havia de deixar una motxilla que no volia portar amb mi durant la resta del viatge a casa d'ell. La havia deixat en una taquilla a l'estació de Tsukiji, i vaig haver de tornar allí per recollir-la, lo qual fou una mica d'aventura, ja que vaig decidir anar caminant un tros, en comptés d'agafar el metro, i em vaig perdre una mica,.. Però bé, al final vaig arribar a Meguro, on vaig haver d'estar esperant una estona fins que Tomo arribà. I bé,.. anàrem al seu pis, que està al costat del riu vorejat per cirerers florits i lamparetes de paper, deixàrem la motxilla i anàrem a sopar a un restaurant on vaig provar el menjar típic d'Okinawa: algues que semblaven petits penjolls de raïm, orelles de porc,...
I deprés em vaig quedar a dormir a Meguro, en comptes de tornar a l'hostal, ja que s'havia fet tard i tenia necessitava parlar una mica més amb ell, abans d'emprendre el viatge cap a altres parts del Japó.


Capsule Tower, Kisho Kurokawa