2007-12-04

s'acosta el fred i les visites 23-11-07

Torne a estar una mica malalteta i es que resulta que encara no havia sortit de la malaltia i ja m'havia posat a currar 14 hores al dia,.. i es clar,...el cos es queixa,.. Però bé,.. ja estic una mica milloreta,...

El cap de setmana passat, la veritat es que no va estar malament,... El divendres, birretes a l'S-bar i després,.. menjant salxitxes a la cafeteria de l'oficina amb un amic de Carmen, David, el qual va vindre, des d'Irlanda, a visitar a la meva amiga Granadina. I el dissabte, després de passar-me tot el dia currant a l'oficina (teniem entrega el dimarts que va acabar entregant-se part el dimecres i part el dijous)vaig quedar amb la Carmen, el David i la Maggie (una amiga escocesa de David afincada en Londres). Maggie em va deixar al•lucinada, resulta que a més de parlar, anglès, francès, portuguès i castellà, parlava català!!! si senyor!!! resulta que va estar 3 mesos visquen a Barcelona i estudiant teatre al Timbal i la senyoreta va aprendre a no nomès entendre'l sinó també a parlar-lo!!! wow!!! un 10 per a ella! I a més de parlar català,.. hehehe és una tia genial!! i ens va descobrir un lloc espectacular al que portaré a la meva germaneta quan vingui a veure'm.

La meva amiga Carmen ja ens ha parlat d'aquest lloc en el seu blog, però ací n'escriuré jo la meva versió. El Club es deia Shunt i està situat a sota de les vies del ferrocarril a l'estació de London Bridge. L'interior són un seguit de galeries de maons amb el sostre ben alt (aprox. 5 o 6 metres) i connectades entre elles. Es un local que perteneix a una companyia de Teatre i allí organitzen cada cap de setmana una festa temàtica on es succeeixen tot tipus d'espectacles: performance, musica en directe, teatre,... I pots anar trobant diferents tipus d'espais al llarg del recorregut entre galeries, a l'igual que tot un surtit de personatges que et van fent participar de l'espectacle,... A la primera galeria ens vam trobar amb unes quantes enfermeres que ens varen fer saltar a la pata coixa, obrir la boca,... per tal de mereixer-nos el cunyo (que necessitaves per poder sortir i tornar a entrar)
La Maggie era amiga d'un dels nois que duia el club, i gràcies a això vèrem entrar en plan VIP, sisisis, ens saltàrem la immensa cua i a més no varem ni pagar!! un èxit vaja!!! i a la Marineta,.. li haguès encantat,.. així que quan vinga,.. ja ho sap! a l'igual que les visites que vingue a partir de Febrer ja que ara tanca i torna a obrir al Gener,.. una llàstima per als que veniu en breu,..
http://www.shunt.co.uk/
Ací vos he deixat el link per a aquells que vulgueu pegar-li una ulladeta.

I bé, a partir del Dijous,... la meva casa pareixerà un Hotel!!! siiiii!!! tindré a 5 convidats!!! Es veu que era una data barata per viatjar a Londres perquè sinó, no m'imagine com pot ser que a tothom se li hagi ocorregut viatjar el mateix cap de setmana (perquè,.. resulta que no es coneixen entre ells!)
El dia 29 arribaràn:
1- les meves cosines: Aina i Mireia
2- la meva ex-companya de pis a Barcelona (durant el passat any): la Roser i la seva amiga Zoe (veterinaries les dues i molt divertides)
3- un amic berlinès (que em va avisar fa uns dies) el Julian, un noi que vaig conèixer a Budapest, molt bon noi, per cert,...
Així que vaja,.. no tindré temps per avorrir-me!!!
Així que estic planejant fer-los una visita guiada a les oficines de Foster. I ja que em vaig oferir a fer-ne una el dia 1 de Desembre a un grup d'estudiants navarresos, doncs,.. després d'uns els altres,...
I al cap de setmana següent: Adriàn! un amic que vaig conèixer agafant l'avió cap a Granada per rebre la beca de Caja de Arquitectos. Si, a ell també li la donàren i resulta que a pesar de ser de Santander i haver estudiat a Sant Sebastian, estava treballant en Barcelona, i anàrem junts cap a Granada.

La veritat es que em va molta il•lusió tenir a la gententa venint a visitar-me!!!Així que intentaré, dintre del que la feina em permeti, ser una bona amfitriona,...

1 comment:

Anonymous said...

Haciendo un esfuerzo sobrehumano, lo he leído todo y entendido casi todo. Gracias por las salchichas y por todo lo demás, conmigo sin duda fuiste una anfitriona ejemplar. Ya te lo dije por allí y te lo vuelvo a repetir por aquí, que si quieres venir a Dublin a pasar unos días, será un placer recibirte. Un abrazo!