El vigilant en el camp de sègol_ J.D. Salinger

Sinopsis:
Els dos llargs dies que Holden Cauldfield, el jove protagonista, passa a Nova York són la seva fugida personal. Fuig del món dels adults, un món que rebutja, intentant protegir la seva infantesa, un territori pur que ja no és el seu. Holden Cauldfield sap que s'està fent gran i que no pot deturar aquest procés natural; es rebel·la i, volent actuar contra l'inevitable pas del temps, el noi opta per un camí incert i de difícil tornada...
Amb El vigilant en el camp de sègol, J. D. Salinger va escriure la que ha estat considerada la gran novel·la americana. Certament, aquest és un títol ja clàssic de la literatura nord-americana i, de fet, de la literatura occidental contemporània.

Opinió:
La novel·la retrata la incertesa de l'adolescència i mostra els pensaments, els dubtes d'una ment jove que no troba el seu lloc en la societat. Holden Cauldfield detesta la hipocresia que inunda les ments dels adolescents americans i és per això que busca comprensió en la seva germana petita, la qual encara conserva la inocència i sinceritat d'una nena.
No es una tasca difícil el adonar-se'n a les poques pàgines de que es tracta d'un retrat de la societat americana, la qual, afortunadament, encara considere diferent a la nostra, si més no, cada cop ens hi assemblem més...
Utilitza un llenguatge fresc i un ritme àgil que ens permeten una lectura fàcil i accessible per al públic jove.
No considere que sigui cap obra mestra, per a mi és una novel·la que reflexa molt bé els pensament d'una ment adolescent americana i que resulta entretinguda però la cosidere poc profunda, o potser, simplement no era el millor moment per llegir-la,...

Cites:
Wilhelm Stekel (psicoanalista): "L'empremta de l'home immadur és que vol morir noblement per una causa, mentre que l'empremta de l'home madur és que vol viure humilment per una
causa"

J.D. Salinger, El vigilant en el camp de sègol: "(...)Moltes, moltes persones s'han trobat tan torbades moralment i espiritualment com tu ara mateix. Afortunadament, alguns van escriure sobre els seus problemes. Aprendràs d'ells... si vols. Igual que algun dia, si tens alguna cosa per oferir, algú aprendrà alguna cosa de tu. És un preciós sistema recíproc. I no és educació. És història. És poesia (...)"

J.D. Salinger, El vigilant en el camp de sègol: "(...)No miro de dir-te -va dir- que només la gent educada i erudita poden contribuir amb alguna cosa valuosa pel món. No és veritat. Però sí que dic que la gent educada i erudita, si són brillants i creatius de bon començament -que, per desgràcia, no passa gaire sovint-, tendeixen a deixar coses infinitament més valuoses qua la gent que només són brillants i creatius. Tendeixen a expressar-se més clarament, i generalment tenen la passió de seguir els seus pensaments fins al final. I -el més important- nou de cada deu cops són més humils que el pensador no erudit.(...)"